Tests de Columna
Prova del ressort
Posició per a la prova
El pacient roman tombat en decúbit pro.
Posició del terapeuta:
Es situa dempeus i col·loca el dit polze o l'eminència hipotenar sobre la apòfisis espinosa d'una vèrtebra lumbar.
Acció de la prova:
L'especialista aplica pressió cap avall simulant l'efecte d'un ressort al llarg de la apòfisis espinosa de cada vèrtebra, per avaluar el moviment anteroposterior. Aquesta acció ha de repetir-se en cada apòfisis transversa per avaluar el moviment rotatori.
Resultat positiu:
Els augments o disminucions del moviment de cada vertebra comparada amb una altra són indicatius de hipermovilitat o hipomovilitat, respectivament.
Consideracions especials:
El moviment rotatori accessori pot comparar-se a cada nivell realitzant aquesta prova amb cadascuna de les apòfisis transverses situades als costats d'un nivell vertebral.
Prova de Lasègue
Aquesta prova s'utilitza per valorar la presència de radiculopatía lumbar d'origen mecànic.
Posició del pacient:
En decúbit supí.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a valorar. Una mà sobre la cuixa prop del genoll i l'altra mà en la cara plantar del avantpeu
Acció de la prova:
El fisioterapeuta flexiona el maluc mantenint el genoll en extensió i aplicant lleugera rotació interna i adducció del maluc.
Resultat positiu:
Si apareix dolor a la zona lumbar i en la cara posterior del membre inferior.
Consideracions especials:
La sensació de tensió o molèstia pròpia del estirament de la musculatura poplítea no ha de confondre's amb el dolor o la irradiació. S'ha de comparar bilateralment.
Prova de Kernig
Aquesta prova s'utilitza per valorar la irritació meníngea.
Posició del pacient:
En decúbit supí, puja activament la cama, amb extensió de genoll.
Acció de la prova:
Una vegada amb la cama en alt, el pacient realitza una flexió activa del genoll.
Resultat positiu:
Si en flexionar el coll apareix flexió a la columna i maluc, degut a la rigidessa severa.
Prova de pressió a
l'articulació sacroilíaca
Aquesta prova s'utilitza per valorar els lligaments posteriors de l'articulació sacroilíaca.
Posició del pacient:
En decúbit lateral.
Posició del fisioterapeuta:
Darrere del pacient amb les mans sobre cresta ilíaca a valorar.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta pressiona cap avall.
Resultat positiu:
Dolor en les crestes.
Prova de Patrick-Fabere
Aquesta prova s'utilitza per valorar trastorns en l'articulació del maluc i/o de l'articulació sacroilíaca.
Posició del pacient:
En decúbit supí amb la cama valorar en flexió, abducció i rotació externa de manera que el peu es recolzi en el genoll oposat del pacient.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en costat homolateral. Una mà fixa la cresta ilíaca homolateral i l'altra mà en el genoll de la cama a valorar.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta pressiona lentament el genoll de la cama a valorar cap a la llitera.
Resultat positiu:
Dolor en a l'esquena (problema en l'articulació sacroilíaca) o ingle (problema en a l'articulació del maluc).