Tests de Genoll
Signe de Clark
Aquesta prova s'utilitza per valorar si hi ha un problema entre la ròtula i la corredissa troclear del fèmur.
Posició del pacient:
En decúbit supí amb el genoll estès i la cama relaxada.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el lateral de la llitera. Col·loca el primer espai interdigital (espai entre el polze i l'índex) al voltant del pol superior de la ròtula.
Acció de la prova:
El pacient contrau el quàdriceps de forma isomètrica mentre el fisioterapeuta posa una resistència al moviment de la ròtula.
Resultat positiu:
Dolor retrorotuliano i incapacitat per mantenir la contracció.
Consideracions especials:
La resistència del fisioterapeuta al moviment de la ròtula no ha de ser elevat i no ha d'empènyer la ròtula cap al fèmur.
Prova de Apley
Aquesta prova s'utilitza per valorar els lligaments col·laterals medial i lateral de la ròtula.
Posició del pacient:
En decúbit prono amb el genoll flexionat 90º.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el lateral de la llitera. Estabilitza el fèmur amb la seva cuixa i amb les dues mans subjecta el peu del pacient pels maléols.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una tracció i una rotació tibial cap a medial i cap a lateral.
Resultat positiu:
Dolor en la cara medial i/o lateral. Si dol en la rotació medial implica lesió del lligament lateral i viceversa.
Prova del calaix anterior
Aquesta prova s'utilitza per a valorar l'estabilitat del lligament creuat anterior.
Posició del pacient:
En decúbit supí amb el maluc en flexió de 45º i el genoll en flexió de 90º.
Posició del fisioterapeuta:
Situat en la llitera, fixa amb les natges el peu del malalt. Amb les mans subjecta la tíbia des d'enrere.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza empeny en direcció cap a ell (cap a anterior).
Resultat positiu:
S'observa un desplaçament de la tíbia cap al fisioterapeuta.
Prova del calaix posterior
Aquesta prova s'utilitza per a valorar l'estabilitat del lligament creuat posterior.
Posició del pacient:
En decúbit supí amb el maluc en flexió de 45º i el genoll en flexió de 90º.
Posició del fisioterapeuta:
Situat en la llitera, fixa amb les natges el peu del malalt. Amb les mans subjecta la tuberositat tibial.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza un empeny en direcció cap a la llitera (porta la tíbia cap a posterior).
Resultat positiu:
S'observa un desplaçament de la tíbia cap a la llitera.
Prova d'aprensió de la ròtula
Aquesta prova s'utilitza per a valorar l'estabilitat de la ròtula.
Posició del pacient:
En decúbit supí flexió 30º de genoll i quàdriceps relaxat.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el lateral de la llitera. Una mà la col·loca en la vora medial de la ròtula.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta desplaça lateralment la ròtula en sentit lateral.
Resultat positiu:
Si el pacient se sent incòmode i aprensiu quan la ròtula aconsegueix el punt de major desplaçament passiu i fa contracció del quàdriceps per portar la ròtula a la seva posició normal.
Prova de McMurray
Aquesta prova s'utilitza per a valorar els meniscos del genoll.
Posició del pacient:
En decúbit supí amb flexió major de 90º de maluc i genoll.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el lateral de la llitera. Amb una mà subjecta el genoll i amb l'altra mà el peu.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una rotació externa o interna i realitza una extensió fins als 90º de flexió de maluc i genoll.
Resultat positiu:
Dolor durant l'extensió de genoll. Si és en rotació externa està lesionat el menisc intern i viceversa.