Sinònims anatòmics

 

De vegades sol generar molta confusió referir-se a la mateixa estructura anatòmica emprant diferents noms. Per a això, hem confeccionat una llista on hem citat les paraules comunament emprades per fer referència a la mateixa articulació / múscul / estructura:

 

- Piramidal / Piriforme

 

-Recte femoral / Recte anterior

 

- Cúbito / Ulna

 

- Primer dit / Dit gros / Hallux (referit al peu)

 

- Escafoides / navicular

 

- Astràgal / talo

 

- Lligament iliofemoral / Lligament de Bertin / Lligament de Bigelow

 

- Escàpula / Espatlla

 

- Músc. Estilorradial / Músc.Supinador llarg

 

 

 

 

 

Generalitats de la Valoració en Fisioteràpia

 

 

• Rebre al pacient.

 

• Entrevistar al pacient per a la recollida de dades (anamnesis).

 

• Exploració visual de la pell.

 

Es realitzarà en un lloc tancat que guardi la intimitat del pacient, en un box. El box ha de tenir certes característiques que ens faciliti el treball amb el pacient i, que alhora, proporcioni tranquil·litat i comoditat al nostre pacient.

 

Aquestes característiques són:

 

• Ha d'haver-hi una bona il·luminació que ens permeti observar la pell amb claredat.

• L'ambient ha de ser càlid a l'hivern i fresc a l'estiu perquè el pacient estigui còmode. Hem de procurar que el pacient no passi fred ni calor. També hem de tenir en compte que el pacient es troba en una posició estàtica i és més susceptible al fred que nosaltres, que ens trobem en continu moviment.

• Aplicació d'una manta-tovallola que recobreixi al pacient el màxim possible. És preferible escalfar-la prèviament. L'aplicarem durant uns dos minuts aproximadament.

• La clínica ha de fer olor de les essències dels productes que apliquem. Deu ser una olor agradable i natural (no aplicar ambientadors).

• Hem de dur a terme una sèrie de mesures higièniques, com mantenir la clínica neta i canviar els llençols/paper en presència del pacient.

• Ha de ser un lloc tranquil i aïllat de sorolls.

• Per a realitzar l'exploració visual demanarem al pacient que es desvesteixi (únicament es llevarà la roba de la part a tractar) i es tombi en la llitera. No hem d'obligar al pacient a llevar-se la roba si no vol. Perquè es desvesteixi, ens sortim fora del box uns dos minuts i en tornar ho cobrim amb una tovallola, donant-li la possibilitat de mantenir la seva intimitat. És important saber que en realitzar l'observació sempre hem de seguir un ordre rigorós (de cranial a caudal o de caudal a cranial). Una vegada en la llitera, el primer que valorem és el teixit cel·lular subcutani.

 

VALORACIÓ DE LA PELL I EL TEIXIT CEL·LULAR SUBCUTANI.

 

La pell comprèn diverses capes (epidermis, dermis, hipodermis i teixit subcutani). L'examen visual té un caràcter subjectiu i ens pot enganyar, no és 100% fiable. A més, requereix que al pacient estigui prou desvestit per observar la zona afectada i les zones adjacents. També podem comparar la zona afectada amb l'altra part del cos del nostre pacient. La il·luminació ha de ser bona perquè ens permeti veure la pell amb claredat.

 

En fer una valoració hem de tenir en compte:

 

• Pilositat (vell corporal): És variable en funció de l'individu. Si la quantitat de vell és excessiva pot dificultar el nostre treball. L'aparició de vell en zones del cos on abans no ho hi havia significa que l'activitat cel·lular d'aquesta regió està activada, per la qual cosa hauríem de remetre-ho urgentment al metge (ja que podria tractar-se d'una malaltia oncològica).

 

• Color de la pell: Depèn de la presència de melanina en l'epidermis i l'hemoglobina dels glòbuls vermells que circulen pels vasos sanguinis situats en la dermis. Tant la pal·lidesa facial com la rojez dels pòmuls són signes de problemes vasculars. La hipervascularització de qualsevol zona provoca el seu enrogiment. La pal·lidesa de cara pot denotar anèmia.

 

• Volum:Determinats teixits cutanis i subcutanis són especialment extensibles i permeten la infiltració o l'estancament de diferents líquids. Una articulació es defensa d'una agressió expulsant líquid sinovial que produeix un augment del volum d'aquesta zona (inflamació) i impossibilita la mobilitat dempeus (com a mecanisme de defensa).

 

• Grossor de la pell: Existeixen zones del cos on la pell és més fina i altres zones on és més rugosa. Hem de tenir en compte aquesta característica per poder detectar possibles anomalies.

 

• Humitat i temperatura de la pell:Segons el grau d'humitat la pell pot estar seca, lleugerament humida, mullada o viscosa. A les zones amb més tendència a la sudoració (per exemple, els axil·les), la pell sol ser més humida. També existeix un altre factor que influeix, que són les secrecions de les glàndules sudorípares o sebàcies que proporcionen a la pell un aspecte gras.

 

• Observar: Existència de ferides, nafres, cicatrius, alguna escarificació,… Valorar els plecs de flexió. Aquests plecs es localitzen en zones com el plec del colze, genoll, axil·les, subgluti, canell...

• Formacions diverses: Pigues, berrugues, quists i una sèrie de formacions venoses com les aranyes vasculars o els punts rubís (caps de venes). També podem trobar-nos amb petèquies (puntuals i petites) i equimosis (de major extensió), que es tracten de extravasaciones de sang a nivell dels capil·lars.

 

 

​PALPACIÓ I MOBILITAT DE LA PELL.

 

Característiques que hem d'apreciar en realitzar un plec cutani:

Extensibilitat

Elasticitat

Espessor

Consistència

Mobilitat de la pell pel que fa als teixits subjacents.

 

VALORACIÓ ARTICULAR.

 

Per realitzar la valoració articular seguirem els mateixos passos que per a qualsevol altra valoració:

 

Observar: Inspeccionar visualment si hi ha un augment del volum de l'articulació, un eritema (augment de la coloració de la pell) o una deformació de l'articulació. Ho compararem sempre amb la part homòloga.

 

Palpació: Podem també palpar l'articulació per avaluar si hi ha un vessament articular que provoca un augment del volum, avaluar la temperatura, la sensibilitat dolorosa o si al moviment produeix crepitacions (sons produïts en moure una articulació).

 

Mesurament de l'angle articular. Es realitza mitjançant el mesurament de l'angle que formen dues peces òssies que es mouen. Per a això es va a utilitzar el goniòmetre o artrómetro universal, encara que també es pot utilitzar altres mètodes per a prendre mesures universals com la cinta mètrica o el pèndol. Prendrem mesures angulars pel que fa a una posició de referència que correspon a la posició anatòmica. Aquestes mesures ens serveixen per a valorar el grau de moviment del pacient.

Existeixen diversos tipus de goniòmetres:

 

Goniòmetre universal o artrómetro. Es tracta de dues varetes que s'uneixen en un eix. Aquesta unió forma un cercle graduat de 0º-360º o un semicercle graduat de 0º-180º. Una de les dues branques romandrà fixa mentre l'altra es mou.

 

Goniòmetre basat en el principi de la irradiació permanent de la vertical.Goniòmetre que utilitza una desviació magnètica. Es tracta d'un braç al com li posen una brúixola.

 

Goniòmetre elèctric. Proporciona un senyal en un paper mil·limetrat.

 

VALORACIÓ MUSCULAR.

 

1. Observar la musculatura en si, l'aspecte i la forma del múscul.

2. Valoració palpatoria:

-Exercint una sèrie de pressions-depressions amb els dits. Pot realitzar-se amb la gemma d'un o diversos dits o amb tota la superfície de la mà.

-Pressionar amb les gemmes dels dits sobre el múscul i lliscar els dits transversalment respecte de l'eix muscular longitudinal.

- Podem mesurar la musculatura mesurant la força muscular, ja que d'aquesta manera podem veure la capacitat del múscul per contreure's. Podem valorar el grau de moviment del nostre pacient mitjançant l'escala de Robert Lovett, M.D./ Kendall.

 

VALORACIÓ ÒSSIA.

 

És tant visual com palpatòria i es realitza a través dels teixits que la recobreixen. Segons la regió el teixit òssia pot resultar inaccessible, subcutani o en una situació intermèdia.

 

Observació de prominències òssies i les formes concretes dels segments ossis, comparant-ho amb la part homòloga sana.

 

Palpació, per a això la musculatura ha d'estar relaxada. Podem percutir en l'os per determinar alguna patologia.

 

Per mesurar la longitud entre els dos eixints ossis concrets usarem la cinta mètrica.

 

VALORACIÓ DEL TRONC.

 

Observació general, raquis cervical, raquis dorsal i caixa toràcica, raquis lumbar, pelvis i crani.

 

Què és el tronc?

 

El tronc està format per la caixa toràcica, la pelvis i els raquis cervical, dorsal i lumbar. És el que no comprèn ni les extremitats ni el cap. Durant l'evolució de l'ésser humà, el raquis ha sofert una sèrie de modificacions a causa del pas d'una posició quadrúpeda al bipedisme. Filogenéticament, el fetus té una posició cifótica que va canviant al llarg del seu desenvolupament. Als 13 mesos, el raquis del nen passa a una posició rectilínia. Als 3 anys d'edat, comença a marcar-se la lordosis lumbar. Als 8 anys la columna vertebral té la forma definitiva, però no és fins als 10 anys quan el nen adquireix les corbes del raquis propi d'un adult.

 

Existeixen una sèrie de requisits per mantenir l'estàtica vertebral:

 

Que la morfologia en general de la vèrtebra sigui correcta.

Que existeixi un bon to muscular.

Un perfecte mecanisme nerviós.

 

OBSERVACIÓ GENERAL DEL TRONC.

 

És important seguir sempre un ordre rigorós.

 

• D'esquena en bipedestació.

Traçar una línia amb la plomada per observar si hi ha simetria bilateral. Veure si les espines iliaques posterosuperiors estan a la mateixa altura (si no ho estan pot deure's a una escoliosi o a una diferència d'altura dels membres inferiors). Observar a la zona lumbar si existeix algun plec, relleu, estries, etc. Observar també la línia mitjana, si es marquen molt les apòfisis espinoses, si hi ha un plec entre les escàpules, si aquestes estan molt marcades i al fet que nivell es troben, observar l'altura dels muscles, etc. Fixar-nos en la musculatura del trapezi (veure si està tensa), observar la prominència de C7, veure l'altura de les orelles ja que a causa d'una escoliosi es pot doblegar el cap). També ens fixarem en l'angle braquiotorácic o triangle de la cintura: observarem si són simètrics. Si existeix una diferència en l'altura dels muscles, el triangle de la cintura serà més petit en el costat del muscle que està mes baix.

 

• De perfil en bipedestació.

Traçar una línia aproximada amb la plomada des del trago de l'orella que va a passar per davant del trocànter major i el genoll.

Observar la posició de la pelvis.

Traçar una línia imaginària entre l'espina iliaca anterosuperior i posterosuperior: si la pelvis es troba cap a davant direm que té anteversió pèlvica; si per contra, es troba orientada cap a enrere el pacient té retroversió pèlvica.

Observar també on cau la mà i la forma global de l'esquena. També és important valorar les corbes fisiològiques del raquis per detectar possibles desviacions de la columna vertebral en el plànol sagital (hiperlordosis, hipercifosis o rectificació d'alguna de les columnes que componen el raquis). Per a això utilitzarem el goniòmetre posicionant-ho en C6-C7 i L3-L4, punts de màxima curvatura de les lordosis cervical i lumbar.

Observar el pit del pacient, el mentó, etc.

 

• De front en bipedestació.

Observar les espines iliaques anterosuperiors, la posició de les costelles, el plec dels sinus, el relleu i posició de les clavícules.

També observarem si existeix tensió a la zona del múscul ECOM i trapezi, l'altura de les orelles i de les espatlles.