Tests de Mà
Test de Froment
Aquesta prova s'utilitza per valorar lesió al canal cubital.
Posició del pacient:
Assegut o dempeus. Amb el polze i l'índex subjecta un tros de paper.
Posició del fisioterapeuta:
Enfront del pacient subjectant el paper per l'altre costat.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta estira del paper i el pacient ha d'evitar que se li escapi fent força amb la pinça polze-índex.
Resultat positiu:
Debilitat del múscul adductor del polze (innervat pel nervi cubital).
S'observarà una flexió de l'articulació interfalàngica del polze mitjançant una contracció del múscul flexor curt (innervat pel nervi mitjà).
Consideracions especials:
De vegades pot aparèixer hipoestesia palmars en els dits 4 i 5.
Maniobra en vuit
Posició per a la prova
El pacient se situa assegut enfront del fisioterapeuta amb el membre superior a valorar estirat al capdavant i l'avantbraç supinat.
Acció de la prova:
El terapeuta fixa l'articulació de el canell amb una mà mentre amb l'altra realitza una mobilització de la mà en sentit circular alternant com dibuixarem un 8.
Resultat positiu:
Durant la mobilització articular el fisioterapeuta avaluarà qualsevol dèficit de mobilitat, anotant la direcció en la qual apareix la restricció i la compararà amb el membre contralateral.
Consideracions especials:
Aquesta maniobra pot ser utilitzada tant per avaluar la mobilitat articular com per realitzar un tractament de correcció en cas de restriccions d'origen múscul tendinosa.
Prova de Bunnel Littler
Aquesta prova s'utilitza per valorar el grau de flexió de l'articulació interfalàngica proximal i metacarpofalàngica de cada dit.
Posició del pacient:
Assegut o dempeus, amb l'articulació metacarpofalàngica lleugerament estesa.
Posició del terapeuta:
Davant del pacient, agafant-li la mà.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta flexiona de forma passiva l'articulació interfalàngica proximal i avalua el grau de flexió. A continuació realitza de forma passiva la flexió de la metacarpofalàngica i torna a avaluar el grau de flexió de la interfalàngica proximal (però amb la metacarpofalàngica en flexió).
Resultat positiu:
Si l'articulació interfalàngica proximal no es flexiona mentre que l'articulació metacarpofalàngica proximal està estesa. Si l'articulació interfalàngica proximal es flexiona al màxim una vegada que l'articulació metacarpofalàngica proximal està lleugerament flexionada, pot suposar-se l'existència de rigidesa muscular intrínseca. Per contra, si la flexió de l'articulació interfalàngica proximal continua sent limitada, una vegada que l'articulació metacarpofalàngica està lleugerament flexionada, pot suposar-se l'existència de rigidesa capsular.
Consideracions especials:
El fisioterapeuta ha de procurar mantenir l'extensió i després la flexió de l'articulació metacarpofalàngica mentre prova cadascuna de les postures per avaluar el moviment de l'articulació interfalàngica proximal.
Test de Tinnel
Aquesta prova s'utilitza per a valorar la síndrome del túnel carpià.
Posició del pacient:
En sedestació, amb el colze en extensió i la mà en supinació sobre una llitera o taula.
Posició del fisioterapeuta:
Assegut davant del pacient, una mà subjecta el braç a explorar del pacient.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta percut (amb l'altra mà) en la cara anterior de el canell, sobre el túnel carpià. Pot fer-ho amb un martell de reflexos.
Resultat positiu:
Dolor i/o alteracions sensitives (per exemple formiguejo) en el palmell de la mà i dits.
Test de valgo/varo dels dits
Aquest test té com a objectiu valorar la hiperlaxitut lligamentosa o possibles inestabilitats articulars.
Posició del pacient:
En sedestació, amb la mà a valorar sobre una llitera o taula.
Posició del fisioterapeuta:
Assegut davant del pacient.
Acció de la prova:
El terapeuta fixa la falange proximal del dit a valorar, i amb l'altra mà subjecta la falange mitjana (o distal) i realitza moviments d'abducció o adducció dels dits.
Resultat positiu:
Si s'observa que es produeix un calaix significatiu en les articulacions interfalángiques (un desplaçament important en la direcció que realitza el terapeuta). És indicatiu de hiperlaxitut lligamentosa o inestabilitat articular.
Test de Allen
Posició per a la prova:
El pacient es situa assegut enfront del fisioterapeuta amb els membres superiors estirats al capdavant i els avantbraços supinat.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta palpa l'artèria radial i cubital i mentre comprimeix ambdues amb els seus dits li indica la pacient que tanqui la mà amb força per buidar la sang venosa de la mateixa. Passat un minut de compressió d'ambdues artèries es manté l'artèria radial comprimida i s'allibera l'artèria cubital indicant al pacient que obri la mà sense hiperextendent els dits.
Resultat positiu:
En condicions normals hi ha una tornada ràpida de la coloració de la mà i dits. En cas de estenosis o obstrucció de l'artèria cubital la tornada de la coloració triga o no és uniforme formant-se plaques.
Consideracions especials:
Per valorar l'artèria radial el fisioterapeuta realitza la mateixa maniobra però deixant comprimida l'artèria cubital. Una de les situacions clíniques on se sol recórrer a aquesta maniobra és quan es col·loca un catèter en l'artèria radial, per monitoritzar la pressió sanguínia. La finalitat en aquest cas és assegurar una adequada circulació sanguínia col·lateral a la mà.