Tests de Muscle
Prova de la llauna buida o Test de Jobe
Aquesta prova s'utilitza per valorar el múscul supraespinós.
Posició del pacient:
El pacient es col·loca en bipedestació (dempeus) amb els braços separats del cos en abducció 90º i amb una adducció horitzontal de 30º. La posició de les mans és amb els polzes cap avall (és a dir, rotació interna de muscle).
Acció de la prova:
El pacient ha d'elevar els braços mentre el fisioterapeuta ofereix una resistència a aquest moviment.
Resultat positiu:
Si en el pacient s'aprecia una debilitat i/o un dolor en el muscle es pot suposar una alteració en l'estat del múscul supraespinós.
Consideracions especials:
La debilitat del múscul supraespinós pot ser per el nervi Supraescapular. El dolor del pacient pot indicar una tendinitis i/o un pinçament.
Prova de Hawkins-Kennedy
Aquesta prova s'utilitza per valorar la presència d'un compromís subacromial.
Posició del pacient:
El pacient es col·loca en sedestació (assegut) amb muscle i el colze flexionats 90º.
Posició del fisioterapeuta:
El fisioterapeuta es col·loca al costat del pacient, al costat de muscle que pretén valorar. Una mà sosté el colze mentre que l'altra mà subjecta el terç distal de l'avantbraç.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una rotació interna forçada de muscle.
Resultat positiu:
La rotació interna provoca l'aparició de l'atrapament subacromial i el pacient refereix dolor o molèstia en muscle.
Consideracions especials:
Aquesta maniobra provoca un atrapament de les estructures de l'espai subacromial (tendó del múscul supraespinós, la bursa subdeltoidea i el tendó de la porció llarga del bíceps) a causa d’una reducció d'aquest espai. El dolor augmenta en afegir adducció horitzontal.
Prova de pressió de l'articulació acromioclavicular i esternoclavicular
Aquesta prova s'utilitza per comprovar l'estat de l'articulació acromiclavicular, i també el de l'articulació esternoclavicular.
Posició del pacient:
El pacient roman assegut amb el braç que es va a avaluar col·locat a un costat.
Posició del fisioterapeuta:
El fisioterapeuta es col·loca dempeus en el costat homolateral i col·loca una mà sobre la clavícula del pacient i l'altra mà sobre l'escàpula.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta exerceix una pressió amb les mans, palpant qualsevol moviment de l'articulació.
Resultat positiu:
Si apareix dolor i/o moviment de la clavícula indica l'existència esquinç del lligament acromioclavicular i/o coracoclavicular.
Consideracions especials:
Aquesta prova no ha de realitzar-se si existeix una deformitat evident en l'articulació acromioclavicular ni en la esternoclavicular.
Prova de Speed
Aquesta prova s'utilitza per valorar el múscul bíceps braquial.
Posició del pacient:
El pacient es col·loca en sedestació (assegut) braç en 90º de flexió i 20º de abducció, colze estès i avantbraç en supinació.
Posició del fisioterapeuta:
El fisioterapeuta es col·loca darrere del pacient. Una mà palpa la porció llarga del bíceps al seu pas per la corredissa bicipital. L'altra mà en la cara anterior del terç proximal de l'avantbraç.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una resistència a la flexió anterior de muscle del pacient.
Resultat positiu:
Si apareix dolor i/o debilitat percebuts pel subjecte en la corredissa bicipital.
Consideracions especials:
Una evident debilitat manifesta en la supinació resistida ha de fer sospitar un trencament de 2º o 3º grau de la porció distal del bíceps.
Prueba de Yergason
Aquesta prova s'utilitza per valorar la inflamació de la porció llarga del bíceps braquial.
Posició del pacient:
El pacient es col·loca en sedestació (assegut) amb el braç pegat al cos, i el colze en flexió de 90º i pronat.
Posició del fisioterapeuta:
El fisioterapeuta es posiciona dempeus al costat del pacient, col·loca una mà en el muscle i palpa amb el dit índex la corredissa bicipital, i amb l'altra mà subjecta la mà del pacient per el canell.
Acció de la prova:
El pacient efectua una supinació de l'avantbraç i una rotació externa de muscle mentre el fisioterapeuta exerceix una resistència a aquest moviment.
Resultat positiu:
Si hi ha un augment de la sensibilitat en la corredissa bicipital o luxació ocasional del tendó de la porció llarga del bíceps corresponents a tendinitis bicipital o lesió del lligament transvers, respectivament.
Consideracions especials:
L'efectivitat d'aquesta prova és menor que la de Speed, ja que provoca un menor desplaçament del tendó en la corredissa. La presència de dolor associat a chasquit en la corredissa bicipital guarda relació amb un quadre de tenosinovitis.
Prova de traslocació de Jobe
Aquesta prova s'utilitza per valorar la inestabilitat anterior de muscle.
Posició del pacient:
Pacient en decúbit supí amb muscle en abducció de 90º i en rotació externa.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a valorar. La mà distal subjecta la mà i canell del pacient i la mà proximal es recolza en el cap de l'húmer.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una pressió posterior sobre el cap de l'húmer.
Resultat positiu:
Disminució del dolor i de la aprensió i augment de la rotació de muscle.
Consideracions especials:
Aquesta prova ha de fer-se després de la prova de aprensió.
Signe de la tecla de piano
Aquesta prova s'utilitza per valorar la inestabilitat de l'articulació acromioclavicular.
Posició del pacient:
Pacient en sedestació.
Posició del fisioterapeuta:
En el costat a valorar del pacient.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta exerceix una pressió sobre la part distal de la clavícula.
Resultat positiu:
El fisioterapeuta pot fer pressió inferior per fer descendir la clavícula fins a la seva posició normal, a continuació, observar com la clavícula torna a ascendir una vegada desapareix la pressió.
Consideracions especials:
S'ha de realitzar bilateralment
Prova del Chasquit
Aquesta prova s'utilitza per valorar un possible esquinçament del rodet glenoidea.
Posició del pacient:
En decúbit supí amb muscle en abducció de 90º i colze flexionat 90º.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a examinar. Amb una mà subjecta el colze i amb l'altra mà la part proximal de l'húmer.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta intenta realitza una compressió sobre el rodet glenoidea mentre intenta girar el cap de l'húmer al voltant de la superfície glenoidea.
Resultat positiu:
Sensació chasquit o crepitació.
Consideracions especials:
Realitzar la prova amb cura per no danyar més el rodet.
Prova de Feagin
Aquesta prova s'utilitza per valorar la inestabilitat glenohumeral anterior i/o inferior de muscle.
Posició del pacient:
En bipedestació amb el braç en 90º d'abducció.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a examinar. Sobre la seva muscle es recolza el braç del pacient a valorar. Amb les seves mans subjecta el terç distal de l'húmer.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta intenta lliscar l'húmer en direcció anterior i inferior.
Resultat positiu:
Si hi ha augment del dolor i de la aprensió, i augment de la rotació de muscle.Consideracions especials:El pacient pot mostrar aprensió a aquesta prova, amb el que el resultat d'aquesta prova no serà prou sensible.
Prova del gratat d'Apley
Aquesta prova s'utilitza per valorar l'estat del maniguet dels rotadors.
Posició del pacient:
El pacient es pot col·locar en bipedestació (dempeus) o en sedestació (assegut).
Acció de la prova:
El pacient ha d'intentar tocar-se amb el dit índex muscle homolateral i contralateral per la cara anterior, i col·locant el braç per darrere, ha d'intentar tocar-se l'escàpula homolateral i contralateral, tant la vora superior com l'inferior. Aquesta acció la pot realitzar mitjançant una flexió + abducció + rotació externa de muscle o mitjançant una extensió + adducció + rotació interna muscle.
Resultat positiu:
L'aparició de dolor per sobre del maniguet dels rotadors, amb incapacitat d'arribar a tocar l'escàpula com a conseqüència de la limitada mobilitat de rotació externa i abducció, indica una afectació del maniguet dels rotadors.
Prova del braç caigut
Aquesta prova s'utilitza per valorar l'estat del múscul supraespinós.
Posició del pacient:
El pacient es pot col·locar en bipedestació (dempeus) o en sedestació (assegut).
Posició del fisioterapeuta:
Darrere del pacient en la costat a examinar (homolateral) amb una mà agafa l'avantbraç de muscle a valorar.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una abducció passiva de 120º amb el braç en extensió i li demana al pacient que mantingui la posició per després portar-ho lentament a la posició neutra.
Resultat positiu:
El resultat és positiu si s'observa una incapacitat per suportar el pes del membre o execució de la maniobra amb dolor considerable.
Consideracions especials:
Existeix la possibilitat que el subjecte no pugui descendir activament el braç, però sí detenir la caiguda o sostenir-ho des de muscle. Una sola palmada sobre el canell ho farà caure i posarà de manifest la incapacitat del supraespinós.
Prova del pinçament de Neer
Aquesta prova s'utilitza per valorar el impingment de muscle.
Posició del pacient:
En sedestació o bipedestació.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a examinar, una mà agafa el braç del pacient i l'altra mà en contacte amb muscle a valorar.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta aixeca el braç en flexió per sobre de l'horitzontal.
Resultat positiu:
Dolor en el moviment.
Prova de O’Brien
Aquesta prova s'utilitza per valorar una possible lesió del labrum glenoideo.
Posició del pacient:
En sedestació o bipedestació amb muscle a valorar flexionat 90º, en adducció horitzontal 30º-45º i en rotació interna.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a examinar. Aguanta amb una mà el canell que es vagi a avaluar.
Acció de la prova:
El pacient fa una adducció del muscle i ho flexiona, exercint pressió contra la resistència del fisioterapeuta. La prova es repeteix però aquesta vegada en rotació externa.
Resultat positiu:
Dolor o ressalt.
Consideracions especials:
Realitzar la prova amb cura. Es considera una prova de gran precisió.
Prova d'Allen
Aquesta prova s'utilitza per valorar el síndrom del congost toràcic.
Posició del pacient:
En sedestació o bipedestació amb el muscle a valorar en abducció 90º, rotació externa i colze flexionat 90º.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a examinar amb els dits sobre l'artèria radial.
Acció de la prova:
El pacient realitza rotació contralateral del cap mentre el fisioterapeuta palpa l'artèria.
Resultat positiu:
Disminució o absència del pols radial.
Consideracions especials:
Presenta molt falsos positius (> del 50%).
Prova d'abducció del muscle
Aquesta prova s'utilitza per valorar la compressió nerviosa.
Posició del pacient:
En sedestació o bipedestació.
Acció de la prova:
El pacient mou en abducció activa el braç i flexiona el colze de manera que el palmell de la mà descansi sobre la part superior del seu cap.
Resultat positiu:
Reducció dels símptomes del pacient pot manifestar alleujament de la compressió d'una arrel nerviosa o disc.
Consideracions especials:
S'ha de mantenir el cap neutre.
Prova de Ludington
Aquesta prova s'utilitza per valorar el trencament del tendó de la porció llarga del bíceps.
Posició del pacient:
En sedestació amb les mans darrere del cap.
Posició del fisioterapeuta:
Darrere del pacient palpant la porció llarga de cada bíceps.
Acció de la prova:
El pacient contreu i relaxa alternativament els músculs bíceps.
Resultat positiu:
Si no es pot palpar la porció llarga del bíceps.
Prova d'aprensió anterior
Aquesta prova s'utilitza per valorar l'estabilitat de muscle.
Posició del pacient:
En sedestació o en decúbit supí.
Posició del fisioterapeuta:
Amb una mà palpa muscle i amb l'altra mà subjecta el braç del pacient a valorar.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una abducció passiva de muscle amb l'articulació del colze flexionada i després una rotació externa màxima. En aquesta posició, empeny el cap humeral en direcció anteroinferior.
Resultat positiu:
Dolor a la regió anterior de muscle.
Consideracions especials:
En decúbit la prova és més específica.
Prova de Adson
Aquesta prova s'utilitza per valorar la síndrome del congost toràcic.
Posició del pacient:
En sedestació amb el braç en lleugera abducció i el cap en rotació homolateral.
Posició del fisioterapeuta:
Darrere del pacient i palpa el pols de l'artèria radial.
Acció de la prova:
El pacient estén el cap mentre que el fisioterapeuta estén i fa rotació externa de muscle. També es demana al pacient que inspiri profundament i aguant la respiració.
Resultat positiu:
Disminució o absència del pols radial en la posició d'inspiració.
Consideracions especials:
Pot haver-hi dolor referit i parestèsies
Signe del solc
Aquesta prova s'utilitza per valorar la inestabilitat de muscle.
Posició del pacient:
En sedestació.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a valorar. Subjecta amb una mà l'escàpula i amb l'altra mà el colze.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una força en sentit caudal (cap avall).
Resultat positiu:
Desplaçament excessiu de l'húmer que forma una deformitat visible i/o palpable (solc) per sota de l'acromi.
Prova del calaix posterior
Aquesta prova s'utilitza per valorar la laxitud de muscle.
Posició del pacient:
En decúbit supí o en sedestació. Braç a la vora de la llitera, colze en 90º de flexió i 20-30º d'extensió horitzontal.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a valorar. Una mà fixa el cap de l'húmer i l'altra mà manté la posició del braç del pacient.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una pressió sobre la cara anterior del cap humeral.
Resultat positiu:
Subluxació posterior del cap humeral.
Consideracions especials:
Realitzar una pressió sobre la part posterior del cap per recol·locar l'articulació.
Prova de càrrega i desviació
Posició del pacient:
En sedestació amb el braç afecte descansant sobre el costat.
Posició del fisioterapeuta:
Dempeus en el costat a valorar. Una mà fixa la clavícula i l'escàpula i amb l'altra mà subjecta el cap de l'húmer.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza càrrega axial al llarg de la diàfisis de l'húmer (càrrega) per produir estrès en la cavitat glenoidea. En aplicar la càrrega, exerceix una translació (desviació) del cap humeral, primer en un sentit i després en l'altre.
Resultat positiu:
Si la translació del cap humeral és major del 25 %.
Consideracions especials:
S'ha de realitzar bilateralment.
Prova d'escurçament del pectoral
Posició del pacient:
En decúbit supí, amb les mans sota el cap (colzes flexionats).
Posició del terapeuta:
Darrere del pacient, en el capçal de la llitera.
Acció de la prova:
El terapeuta fa pressió cap avall a nivell dels colzes, per valorar l'escurçament del múscul pectoral. Valora la distància a la qual queda el colze respecte a la llitera.
Resultat positiu:
Si el colze no arriba a tocar la llitera, és indicatiu d'escurçament del múscul pectoral major.
Prova d'aprensió posterior
Aquesta prova s'utilitza per valorar l'estabilitat de muscle.
Posició del pacient:
En sedestació o en decúbit supí.
Posició del fisioterapeuta:
Amb una mà palpa muscle i amb l'altra mà subjecta el braç del pacient a valorar.
Acció de la prova:
El fisioterapeuta realitza una abducció passiva de muscle amb l'articulació del colze flexionada i després una rotació interna màxima. En aquesta posició, empeny el cap humeral en direcció posteroinferior.
Resultat positiu:
Dolor a la regió posterior de muscle.
Consideracions especials:
En decúbit la prova és més específica.