Un esquinç o distensió és una lesió dels lligaments (teixit fibrós que manté junts els extrems ossis en una articulació) per distensió, estiramient excessiu, torsió, o estripada, acompanyada d'hematoma i inflamació i bastant dolor que impedeix continuar movent la regió lesionada.
S'origina en afectar-se la regió articular per acció mecànica (l'exigència d'un moviment brusc, excessiva obertura o tancament articular, moviment anti-natural), o per violència (caiguda, cop).

No ha de confondre's amb la luxació, la qual és una lesió més severa que involucra el canvi de posició de l'articulació i la separació dels seus ossos. Ni tampoc amb l'esquinçament, que és la lesió del teixit muscular.

Característiques

El període de recuperació varia en relació a la gravetat i la cronicitat de la lesió. Les zones més comunes de lesió són en el turmell, colze, nina, i polze. També pot afectar-se coll, i altres zones com la columna vertebral.

Determinats esports solen provocar lesions cròniques, sense ser taxónomicos:

Turmell: Voleibol, bàsquet, skateboarding, futbol, taekwondo, cheerleading, rugbi.

Les lesions mes freqüents són en el turmell: "lligament lateral extern", i "lligament del astrágalo, peroné o calcani".

Classificació

Segons la gravetat de la lesió, col·loquialment es pot referir de "lleu" (quan els lligaments estan simplement distesos) a "greu" (quan els lligaments estan esquinçats o s'han tallat).

Clínicament, es classifiquen en 3 tipus:

Grau I: de vegades anomenats entorsis, consisteix en distensió parcial del lligament, correspon a lesions que no inclouen trencament ni arrancament (del lligament respecte de l'os). En l'examen físic, l'articulació sol aparèixer inflamada i amb dolor d'intensitat variable, però poden efectuar-se els moviments, i aquests són normals. Amb tractament adequat, la recuperació és total i sense seqüeles. És símptoma freqüent de malalties genètiques que afecten al teixit connectiu com la Síndrome de Ehler-Danlos i la Síndrome de hiperlaxitud articular.
Grau II: es caracteritzen pel trencament parcial o total dels lligaments. Presenta moviments anormalment amplis de l'articulació, i dolor molt intens. Generalment la recuperació és total, encara que requereix de majors temps de tractament, però poden arribar a deixar seqüeles de lleus a moderades.
Grau III: trencament total del lligament amb arrancament ossi (tractament quirúrgic). El trencament de diversos lligaments pot causar una luxació si es perd completament la congruència articular. La radiografia és indispensable per detectar les característiques de la lesió òssia. gairebé sempre deixen seqüeles de moderades a greus (dolors persistents, rigidesa, inestabilitat i fragilitat de l'articulació).


Tractament

Depèn de la grandària de la lesió, l'articulació involucrada, i la seva repetició. El tractament acurat de la inflamació (símptoma principal) és crucial per al procés de curació, ja que els fluids poden saturar l'àrea de la lesió evitant així la recuperació.
En general, el tractament comú és el mètode DIU o ARRISSI (acrònim). S'administra medicaments tipus AINE per alleujar el dolor. També s'aplica gel per compressió, i l'articulació podria necessitar de suport com *ortesis o fèrules que la immobilitzi per així protegir-la de possibles noves lesions. Mitjans pal·liatius que no llevaran del tot el dolor i la inflamació però ajudarà a reduir-ho prou mentre l'esquinç es guareix.
L'articulació haurà de ser exercitada promptament: en els casos d'esquinços lleus, pot fer-se d'1 a 3 dies després de la lesió. De vegades són necessaris exercicis especials per poder recuperar la força i ajudar a reduir el risc de problemes *subsecuentes (tractament fisioterapic).

Tractament RICE:

Descanso/Repòs: La lesió ha de romandre immòbil i no s'ha d'aplicar força addicional en el lloc de l'esquinç: per exemple, en el cas d'un esquinç de turmell, s'ha d'evitar el suport.
Gel: S'ha d'aplicar gel immediatament en l'esquinç per reduir el dolor i inflamació produïts per la lesió. Pot ser aplicat durant 10-15 minuts (una aplicació més perllongada pot agreujar la lesió en lloc de guarir-la), de 3 a 4 vegades al dia. El gel pot combinar-se amb un embenatge per proporcionar suport al membre afectat.
Compressió: És necessari usar apòsits, embenatges o un altre tipus d'embolcalls per immobilitzar la lesió i brindar suport. Quan es fa l'embenatge d'un esquinç, ha d'aplicar-se més pressió en la part més distal de la lesió i disminuir-la en adreça del cor; això permet que parteix dels fluids de la ferida siguin dirigits cap al torrent sanguini i es reciclin. En cap cas la compressió haurà de tallar o comprimir dràsticament la circulació del membre compromès (risc de gangrena).
Elevació: Mantenir elevat el membre afectat per un esquinç (en relació amb la resta del cos) permetrà minimitzar encara més la inflor i ajudarà a disminuir els blaus.

Rehabilitació funcional

Una immobilització perllongada usualment comporta l'aparició d'atròfia muscular (perduda de massa muscular) i rigidesa de l'articulació (pèrdua de moviment articular), per la qual cosa es busca retirar la immobilització al més aviat possible.
Els components d'una rehabilitació efectiva en totes les lesions per esquinços involucren que la regió del cos en general i l'articulació compromesa en particular haurà de ser exigida augmentant gradualment el rang i l'amplitud de moviments, i d'exercicis que enforteixin els músculs veïns depenent de la tolerància del pacient al dolor.

Segons el seu tipus:

Grau I: tractament conservador (farmacoterapia, fisioteràpia...). Aplicar una immobilització lleugera, mitjançant una fèrula o benes adhesives (embenatge compressiu). La radiografia no revela cap lesió.
Grau II: tractament conservador o quirúrgic, en funció de la lesió. Aplicar una immobilització rígida, pot col·locar-se un guix per immobilitzar millor l'extremitat o l'articulació lesionada. Es recomana mantenir repòs.
Grau III: els esquinços greus solen requerir intervenció quirúrgica per reparar el lligament esquinçat, reinserir-ho en l'os, o bé substituir-ho per un artificial (de materials sintètics). Implica repòs de diversos dies, i immobilització de diverses setmanes (fins i tot pot ser més d'un mes).