Mobilitat

 

L'articulació del muscle té gran capacitat de moviment en totes direccions. A continuació es relacionen els principals moviments amb els seus límits en condicions normals: 

 

• Flexió. Es realitza elevant el braç cap a davant. La seva amplitud és de 0° a 180°. Els músculs principals que executen està acció són el deltoides i pectoral major. Els accessoris són el coracobraquial, subescapular i bíceps.

 

• Extensió. Moviment contrari a l'anterior. Amplitud de 0º a 50°. Els principals músculs que l'executen són el pectoral major, rodó major i dorsal ample. Els accessoris són deltoides i tríceps.

 

• Abducció o separació. Es realitza desplaçant el braç cap a fora, la seva amplitud és de 0° a 90°. Els músculs principals són deltoides i supraespinós. Els accessoris són pectoral major, subescapular i bíceps.

 

• Adducció o aproximació. És el moviment contrari a l'anterior i té igual amplitud. Si el subjecte es troba en posició de referència, és a dir amb el braç al costat del tronc, la adducció serà impossible. Els músculs principals són pectoral major, subescapular, dorsal ample. Els accessoris són el coracobraquial, subescapular, biceps i triceps.

 

• Rotació interna. Aquest moviment pot executar-se portant la mà cap a dins amb el colze en flexió de 90º. Els músculs principals són el coracobraquial, dorsal ample, rodó major, pectoral major. Els accessoris són el deltoides, supraespinós i bíceps.

 

• Rotació externa. Invers a l'anterior, es realitza portant la mà cap a fora amb el colze en flexió de 90º. Els músculs principals són infraespinós i rodó menor. L'accessori és el deltoides.

Lligaments

 

• Lligament coracoacromial. Des de la apòfisis coracoides a l'acromi.

 

• Lligament trapezoide. S'estén des de la vora inferior de la clavícula fins a la apòfisis coracoides de l'escàpula.

 

• Lligament acromioclavicular. Uneix la clavícula amb l'acromi.

 

• Lligament glenohumeral mitjà. Des del rodet glenoide de l'escàpula fins a la tuberositat menor de l'húmer o troquín.

 

• Lligament glenohumeral inferior. S'estén des del rodet glenoide de l'escàpula fins a l'húmer per sota del troquín.

 

• Lligament glenohumeral superior. Uneix el rodet glenoide de l'escàpula amb el coll anatòmic de l'húmer.

 

• Lligament coracohumeral. És un lligament molt potent que s'estén des de la apòfisis coracoides de l'escàpula fins a les tuberositats major i menor de l'húmer.

 

Músculs del muscle

 

Les estructures musculars de muscle permeten que aquesta articulació realitzi tot tipus de moviments, ja que es tracta d'una enartrosis. Els músculs més importants de muscle són el deltoides, el supraespinós, el infraespinos, el subescapular, el rodó major i el rodó menor.

 

El deltoides és un múscul llarg que s'origina en la clavícula i en la escàpula i s'insereix en la cara lateral de la diàfisis de l'húmer (en la V deltoïdal). El múscul deltoides actua en molts moviments de muscle com la flexió, extensió, abducció, adducció i rotació, ja que està dividit en 7 fascicles, amb direccions diferents.

 

El supraespinós és un múscul profund que s'origina en la fossa supraespinosa de l'escàpula i s'insereix en el cap de l'húmer, en el troquíter. El supraespinós inicia l'abducció de muscle.

 

El infraespinós és un múscul que s'origina en la fossa infraespinosa de l'escàpula, i s'insereix en la tuberositat major de l'húmer (troquíter). La seva funció és la rotació externa de muscle.

 

El múscul subescapular és un múscul que folra la cara interna de l'escàpula, i s'insereix en el troquíter de l'húmer. La seva funció és la rotació interna, i a més és fixador de l'escàpula.

 

El rodó major s'origina en la vora axil·lar de l'escàpula i s'insereix en el troquín. És un múscul profund que està cobert pel dorsal ample i pel tríceps braquial. És extensor, adductor i permet la rotació del muscle.

 

El múscul rodó menor s'origina en la vora axil·lar de l'escàpula i s'insereix en el troquíter. Té forma de cinta i produeix l'extensió, abducció i rotació interna de muscle.

 

Músculs del braç

 

Estan formats pel bíceps braquial, el coracobraquial i el braquial anterior, situats en la part anterior de l'húmer i pel tríceps braquial, en posterior d'aquest os llarg. Els dos primers músculs són antagònics respecte del tríceps, ja que el moviment dels braços solament és possible si aquests músculs realitzen accions contràries.

 

El bíceps braquial és un múscul flexor, superficial i allargat que mou el colze i el muscle. S'origina en l'escàpula per mitjà de dos caps (bi= dos; cep= cap) una llarga i una altra curta, i s'insereix en la tuberositat del radi. Provoca la flexió i supinació de l'avantbraç i l'abducció i elevació del braç.

 

El tríceps braquial és també un múscul superficial que s'origina a partir de tres caps, on la més llarga s'inicia en l'escàpula i les dues restants en l'húmer. El tríceps és un múscul extensor que s'insereix en el olécranon, situat en la part més proximal del cúbito. La seva funció és l'extensió de l'avantbraç i l'abducció i extensió del braç.

 

El braquial anterior és un múscul profund que està per darrere del bíceps. S'origina en l'húmer i s'insereix en el cúbito. És un múscul flexor del colze.Músculs de l'avantbraç i la mà.

 

Aquest grup de músculs intervé en el moviment de les mans i en la flexió i extensió de tots els dits.

 

El múscul pronador rodó s'encarrega de flexionar el radi i cúbito (avantbraç) i de rotar la mà cap a dintre (pronació).

 

El supinador llarg és un múscul superficial que s'origina en distal de l'húmer i s'insereix a la base del dit polze. Se situa al llarg de la cara lateral de l'avantbraç. Actua flexionant el colze i en la supinació de l'avantbraç i la mà.

 

Els músculs flexores superficials i profunds actuen en la flexió del carp (canell) i dels dits. Els músculs de la mà són petites estructures que flexionen i estenen els dits.