MÚSCULS DEL TÓRAX

 

Els músculs pectorals s'agrupen en pectorals majors i menors.

 

El pectoral major és més superficial, i va des de la línia mitjana del tòrax fins al llavi intern de la corredissa bicipital de l'húmer. La seva funció és apropar el braç cap al cos: adducció.

 

El pectoral menor és més profund. S'origina en la apòfisis coracoides de l'escàpula, i s'insereix en la 3º, 4º i 5º costella. Porta la escàpula cap a endavant i a baix. Col·labora durant la inspiració.

 

Els músculs serratos anteriors (o majors) estan situats en el lateral del tòrax. S'originen a partir de les primeres nou costelles i tenen tres insercions en l'escàpula. La seva funció és ajudar a elevar les costelles en la inspiració i permetre el desplaçament cap a medial de l'escàpula. A més, estabilitzen l'escàpula quan els muscles es dirigeixen cap a davant.

 

Els músculs intercostals són músculs amples que situats en un espai intercostal, ho revesteixen. Es distingeixen tres intercostals: externs, interns i íntims.

 

Els externs estan coberts pels músculs extrínsecs del tòrax. Entre l'intercostal intern i íntim es troba un espai, que s'atenua de posterior a anterior, en el qual s'allotgen enmig del teixit cel·lular, vena intercostal per superior, l'artèria en el mitjà i el nervi intercostal inferior.

 

Els intercostals interns en la seva part mitjana s'insereixen en el llavi intern i extern de la costella que està per superior; a aquest nivell el paquet vasculonervios se situa en l'espessor de l'intercostal intern.

 

El múscul intercostal extern és el més superficial i s'estén en tot el perímetre de la paret entre els respectius marges de les costelles. Les seves fibres s'orienten obliquament cap a inferior i lateralment en la paret posterior de tòrax i cap a inferior i medial en la paret anterior. Cada múscul s'estén entre els tubercles costals fins a la unió costocondral a nivell de la qual donen origen a la membrana intercostal externa que es perllonga fins a l'esternón.

 

El múscul intercostal intern s'estén des de l'esternó fins a l'angle costal on es continua amb la membrana intercostal interna. Les seves fibres presenten una orientació obliqua cap a inferior i lateralment per anterior i cap a inferior i medialment per posterior.

 

El múscul intercostal íntim és el més profund s'estén des de l'angle costal fins a sis centímetres de la vora lateral de l'estèrnum. Les seves fibres tenen la mateixa direcció de l'intercostal intern.Múscul transvers del esternón, aplanat i triangular situat per la cara posterior del esternón. Està en relació amb la pleura parietal, pericardi i separat de les costella pels gots toràcics interns.

 

 

MÚSCULS DE L'ABDOMEN

Els músculs de l'abdomen es distribueixen en tres grups: anterior, lateral i posterior, que constitueixen en gran parteix les parets abdominals, les quals estan recobertes per la fulla parietal del peritoneu, tancada superiorment pel diafragma i inferiorment limitada per la pelvis.

Obliquo extern

 

És un múscul superficial que en altura va des de la sisena costella al pubis i en amplària del dorsal ample a la línia alba, cobreix els altres músculs laterals de l'abdomen, les vuit últimes costelles i els músculs intercostals. La aponeurosis de l'oblic és fort i posseeix una direcció inferomedial. La major part de les fibres passen ventral al recte anterior per formar la línia alba. Les fibres inferomedials es desdobleguen per la cara superior del pubis en dues creus que limiten l'anell superficial del trajecte inguinal. 

Obliquo intern

Situat profund al m. oblic extern, s'estén des de la regió lumbar a les últimes costelles al pubis i a la línia alba. Està comprès entre el dorsal ample i el transvers. La aponeurosis de l'oblic intern es fa més estreta a mesura que descendeix. 

Transvers de l'abdomen

S'assembla a un semicinturó que va cada costat des de les vèrtebres a la línia alba. Cobert pels músculs precedents, està separat del peritoneu per la fascia transversalis. Naix en la cara interna de les costelles XI i XII i dels cartílags costals VII a X, per digitaciones que s'engranen amb el diafragma, làmina mitjana de la fascia toracolumbar, dos terços anteriors del llavi intern de la cresta ilíaca i terç lateral del lligament inguinal. S'insereix en la línia alba i la falç inguinal. La aponeurosis del transvers és més ampla cap a la seva part mitjana. 

Recte abdominal
Múscul en forma de cinta que va des del pubis a les costelles mitjanes. Està cobert per una beina aponeurótica (beina del recte anterior abdominal) que ho separa, per anterior, de la pell, per posterior, de la fascia transversalis. La seva vora medial està separat del costat oposat per un rafe fibrós denominat línia alba. La vora lateral en les persones primes o musculoses crea una delimitació en la pell denominada línia semicircular.


MÚSCULS DEL DORS DEL TRONC I LA REGIÓ SUBOCCIPITAL

Els músculs que mantenen la postura estàtica de les vèrtebres permeten a la columna moviments tan variats com a amplis; formen un complex muscular estès en les dues cares d'ella. 

Músculs de l'esquena

Són músculs superficials i profunds que se situen en la part dorsal (posterior) de l'esquelet axial. Dotats de gran resistència, permeten en conjunt realitzar diferents maniobres com apretar o aixecar objectes pesats.
El trapezi és un múscul gran i superficial que ocupa la part central i superior de l'esquena. Té forma triangular, però al costat del seu parell oposat adopta la forma d'un trapezi. Aquest potent múscul s'origina en la línia mitjana de la protuberància occipital i en les apòfisis espinoses de les dotze vèrtebres toràciques. Les seves fibres es dirigeixen cap a tots dos laterals per inserir-se en els muscles, part de la clavícula i cos de les escàpules. La seva funció és elevar els muscles i permetre la rotació, elevació i abducció de l'escàpula.

El múscul dorsal ample se situa en la part inferior de l'esquena. S'origina en les sis últimes vèrtebres toràciques i s'insereix en l'húmer. És un múscul pla de forma triangular. Permet l'extensió de muscle i l'abducció dels braços.

Erectores espinals

Sistema muscular més gran del dors que s'insereix originalment en l'espina iliaca posterosuperior i part veïna del llavi lateral de la cresta iliaca, cresta sacra lateral i mitjana i espines de T11 a L5 i lligaments supraespinales adjacents. Forma una massa comuna que es divideix en la part superior del lumbo en tres columnes (iliocostal, longisimo i espinal), escalonades longitudinalment fins al cap, els quals s'esgoten i es refan, rebent nom addicionals.

Iliocostal: Porció superficial i lateral que es dirigeix cap a superior i acaba per dotze tendons en les dotze costelles (iliocostal toràcic) i per cinc tendons en les cinc últimes vèrtebres cervicals (iliocostal cervical). És el més lateral i consta de tres fascicles.


Longuísimo (dorsal llarg): Porció superficial i medial que parteix de les espines de les lumbars i segueix cap a superior per medial de l'anterior enviant fascicle per formar el longuisimo del tòrax, coll i cap. Forma la columna intermèdia, la més llarga i més ampla.

Espinal (epiespinoso o transvers espinós): situat més medial i gairebé profund dels precedents s'estén des del vèrtex del sacre a la segona vèrtebra cervical. Forma l'espinal toràcic, cervical i del cap. Forma la columna medial, estreta, usualment mal definida i sovint limitada a la regió toràcica.

Músculs suboccipitals

Recte posterior major del cap, aplanat des del axis a l'occipital, cobert pels precedents, amb el del costat oposat forma un triangle que ho omplen els rectes posteriors menors.

Recte posterior menor del cap, cobreixen l'articulació occipitoatloidea.

Oblic inferior (major) del cap, quadrat, va des del axis a l'atles, cobreix al lligament atloideoaxoideo posterior i artèria vertebral. La seva cara posterior és creuada pel
gran nervi suboccipital (Arnold).

Oblic superior (menor) del cap, aplanat i triangular que va des de l'atles a l'occipital. Forma amb l'oblic inferior i el recte major un triangle que dóna pas a la branca posterior del primer nervi cervical.